Curial, que procedeix d'una família humil, després de fugir de casa, entra al servei del marquès de Montferrat. Allà, la germana del marquès, la jove vídua Güelfa, s'enamora del jove i decideix ajudar-lo perquè pugui esdevenir un gran cavaller, un cortesà i un home important. Curial, amb l'ajut de Güelfa, no solament adquireix habilitat en l'ús de les armes, sinó que esdevé també filòsof, músic i poeta. La novel·la és la crònica d'una ascensió social, marcada per la difícil relació de Curial amb Güelfa: Güelfa ajuda Curial i li exigeix, a canvi, fidelitat pròpia de la relació clàssica entre senyor i vassall. Però, a més a més, el considera pràcticament com si fos de la seva propietat, ja que ella l'ha fet com és, i no està disposada a perdonar-li cap traïció, real o imaginària.
