L'any 86 podria passar a la Història com l'any en què la postmodernitat es va posar xiruques i va esdevenir moderna i carrinclonament avantguardista. L'any 87, com l'any en què la Corporació Metropolitana i el federalisme van esdevenir petits equívocs sense importància. L'any 88, com aquell en què la General'tat va substituir l'estètica sempre freda de l'aritmètica pressupostària per la geometria mil·lenària i preconciliar, i va quadrar el cercle. L'any 89 podria passar a la Històna com l'any en què va morir la Revolució. Però també com l'any en què es va publicar ?Fora d'hora?, una crònica brillant i divertida de la vida cultural d'aquests últims temps, una dissecció incisiva i irònica
de les modes i les actituds de la fauna intel·lectual i política contemporània. Amb armes de la millor tradició ? que van de la paròdia a la reducció a l'absurd, passant per l'aforisme i per la paradoxa ?, els articles de Josep Maria Ruiz Simon demostren que encara és possible un pensament crític que no recorri al sermó com a gènere literari.
